" Definir lo sustantivo con palabras
-vana arrogancia-,
si la sustancia habita
entre los pliegues."
Anna Rossell
Elogio de la discrección; del poemari La ferida en la paraula, ed. Montflorit, Barcelona, 2010.
___________
Elogio de la discrección
Texto original
Ompliu
l’espai i el temps amb les paraules
i espai i temps se us
escolen entre els dits.
Definir
el substantiu amb els mots,
-vana arrogància-
quan la
substància habita
entre els replecs.
Escoltar-te
per dins
els batecs del teu jo,
després mirar,
palpar,
riure, plorar,
inspirar,
olorar,
cercar ... .
No
donar res per fet,
per sabut,
entendre per la
pell,
conèixer per l’esglai,
pausadament.
Oblidar
per percebre
de nou,
aprendre el llenguatge mut
dels
sentits verges,
tornar a néixer.
Callar per copsar l’essència de les coses.
Després
mirar
uns ulls.
Traducción
de Anna Rossell
Llenáis tiempo y espacio con palabras
y
espacio y tiempo se os escapan por los dedos.
Definir
lo sustantivo con palabras
-vana arrogancia-,
si la
sustancia habita
entre los pliegues.
Escucharte
por dentro
los latidos de tu yo,
después mirar,
palpar,
reír, llorar,
inspirar,
oler,
buscar... .
No
dar nada por hecho,
por sabido,
entender por la
piel,
conocer por el espanto,
pausadamente.
Olvidar
para percibir
de nuevo,
aprender el lenguaje mudo
de
los sentidos vírgenes,
renacer.
Callar para captar la esencia de las cosas.
Después
mirar
unos ojos.